PROJECTE FINAL HABILITATS COMUNICATIVES

DISSENY I CREACIÓ DE MATERIALS EDUCATIUS

A la darrera classe vam poder veure que existeixen 4 tipus de formes d’aprenentatge, i que, totes aquestes cal tenir-les presents per a l’elaboració dels materials didàctics i educatius.

Aquestes 4 formes poden ser de tipus:

-          -Doer: Es la forma d’aprenentatge a través de la qual s’aprèn mitjançant la pràctica.

-          -Feeler: Aprenem mitjançant els sentiments. Es un aprenentatge que es dona mitjançant la motivació intrínseca.

-         -Thinker: Aquella forma d’aprenentatge que es dona mitjançant la lògica i el raonament, es basa en l’anàlisi de les coses. Qüestionar-se les coses.

-        - Observer: Allò que s’apren a través de imatges, vídeos, etc., és a dir, a través de l’observació.

Creiem que s’hauria d’aplicar un mètode de inclusió alhora de ensenyar, ja que cada alumne pot tenir una forma diferent d’aprenentatge i, per tant, lo ideal sería crear i oferir eines que tinguin en compte aquestes 4 formes d’aprenentatge anteriorment esmentades.

Durant la classe, vam poder observar també els FACTORS CLAU PER A DISSENYAR ELS MATERIALS anteriorment esmentats.

Alhora de dissenyar aquests materials per els alumnes hem de tindre en compte uns factors clau que són i es poden dividir en el “Què, quan, qui, on i com”.

-          ->Què volem que aprenguin els alumnes (resultats que volem obtenir, finalitat).

-          ->Quin material farem servir per a dur a terme aquest aprenentatge (buscar recursos que ja estan fets per a crear el material que necessitem).

-          ->Com aplicarem les activitats i el  mètode que utilitzarem per exposar i utilitzar una practica amb els alumnes.

-          ->Part logística: quan i on hem d’utilitzar el material: els recursos s’han d’adaptar al moment i lloc que duem a terme l’aprenentatge, una situació i un context adient.

Podem dividir en 7 les PARTS PER A DISSENYAR ELS RECURSOS:

1.       Tenir clar el tema que volem treballar.

2.       Establir els objectius que es volen aconseguir

3.       Qüestions essencials. “Què, quan, qui, on i com”.

4.       Tipus d’activitats que necessito per a que s’assoleixin els aprenentatges.

5.       Buscar el recurs o plataforma que utilitzaré per crear les activitats.

6.       Creació de les activitats.

7.       Avaluar el material que hem creat.

Finalment, vam veure els OPEN EDUCATIONAL RESOURCES (OER)   /   RECURSOS EDUCATIUS OBERTS (REO):

Tracta de recursos i materials de la xarxa que són lliures i gratuïts per a tots els usuaris. Un exemple de recurs i molt utilitzat és el conegut “OpenOffice” que permet crear documents sense llicencia ni registres, i es poden compartir i modificar per part dels usuaris.  

En conclusió la creació de materials educatius propis és una molta bona opció per a educar als infants d’una manera alternativa i més inclusiva. Per tant, és molt important saber dissenyar aquests materials de manera correcte, ja que d’això dependrà l’aprenentatge dels nostres alumnes. 

Flipped Classroom

 Flipped Classroom


La idea de Flipped Classroom es relaciona en aprofitar els recursos tecnològics en un temps independent de l'alumne, fora de l'horari escolar. L'alumne podria seguir la "teoria" de la matèria fora de l'horari escolar veient vídeos, llegint llibres, PDF...
El temps a classe s'aprofita d'una manera molt més productiva i instructiva que fomenta el treball en equip i la participació a classe, ja que la part més teòrica de l'assignatura ja estaria donada. El professor pren un rol diferent de guia en l'educació i ajuda als alumnes a resoldre els problemes sorgits a casa.

Pensem que el Flipped Classroom és bo, en certa manera.
Que el Flipped Classroom servis de veritat com a eina educativa, seria partint de la idea que hi hauria d'haver un compromís de l'alumne en poder fer les coses a casa, per poder seguir el curs i les activitats a classe.
També entra el problema de la tecnologia, molts alumnes tenen pocs recursos i potser no podrien veure els vídeos a casa, i podrien perdre's.
Tot i així, la idea del Flipped Classroom pensem que és molt bona i es podrien solucionar aquests petits problemes inculcant als alumnes la necessitat de treballar a casa i aportant recursos a tots els alumnes amb pocs recursos.

Pràctica 9, Seguretat a internet

Seguretat a internet

L’ús de les eines com dispositius mòbils o altres noves tecnologies, tant en l’àmbit educacional o quotidià està regulat per un seguit de lleis i normes que protegeixen a la persona, la seva identitat, l’honor, el dret a la llibertat, etc.

Un mal ús i excessiu d’aquestes eines crea dos fenòmens:

-          El Grooming: és el conjunt d’estratègies que desenvolupa un adult per guanyar-se la confiança d’un menor a través d’internet amb la finalitat d’obtenir concessions de tipus sexual.

-          El ciberassetjament: és quan de forma reiterada algú rep agressions d’altres, mitjançant suports virtuals.

o   Conductes del ciberassetjament: amenaçar, robar contrasenyes, suplantar identitats, publicar escrits despectius, enviar fotos o vídeos per e-mail, enviar programes brossa o virus...

o   Tipus de ciberassetjament:

§  Provocació incendiaria: insults greus mitjançant missatges electrònics (llenguatge búlgar).

§  Fustigació: quan s’envien imatges o vídeos humiliants d’un altre persona.

§  Denigració: es distribueix una informació a un altre en to despectiu.

§  Assetjament públic: quan un grup filma els abusos i el penja a la xarxa.

§  Exclusió social: quan es priva a la víctima l’accés als grups o xarxes socials.

§  Suplantació de personalitat: quan s’entra en el perfil d’una altre persona per enviar informació comprometedora.

§  Difamació i joc brut: quan s’enganya a la persona perquè comparteixi i transmeti informació confidencial.

§  Sexting: és la difusió i divulgació de tipus sexual.

Normativa enfront del ciberassetjament.

Les noves tecnologies aporten un gran avantatge, però si se’n fa un mal ús o inadequat, pot comportar un riscos perjudicials cap a la persona, intencionats o no.

Escola i pares fa que utilitzin les eines tecnològiques de manera autònoma, però de vegades no són conscients del risc que pot comportar:

-          Abús o addicció.

-          Vulneració de drets de la propietat industrial o intel·lectual.

-          Accés a continguts inapropiats.

-          Amenaces a la intimitat.

-          Agressivitat i assetjament.

Per a aquest casos hi ha normatives i lleis amb uns objectius:

-          Normativa sobre la protecció de dades: garantir i protegir tot el que fa referència al tractament de les dades personals, llibertats públiques, intimitat, i drets fonamentals.

Per als menors de 14 anys requeriran el consentiment dels seus pares o tutors.

-          Normativa sobre ús d’imatges: vol evitar la propagació d’imatges, vídeos, gravacions o missatges de fets relatius a la vida privada d’una persona o família que afectin a la seva reputació.

Propostes d’actuacions amb alumnes assetjadors o seguidors

Les propostes d’actuació que s’hauria de seguir en les escoles si es dona un cas d’assetjament són es següents:

1-      Mesures de detecció: esbrinar qui o quines són les persones que inicien l’assetjament i qui el segueixen.

2-      Mesures de control: deixa clar que no es permetrà aquest tipus de violència, al mateix temps s’expliquen les sancions per aquest tipus de conducta.

3-      Responsabilitats: fer reconèixer als assetjadors les seves responsabilitats dels seus actes, demanar disculpes als assetjats, sempre davant de un adult per evitar amenacs o agressions.

4-      Mesures correctores cautelars: L’escola ha de aplicar les mesures correctores en base del decret d’autonomia dels centres educatius.

a.       Correspon a la direcció del centre imposar la sanció en la resolució de l’expedient.

b.      La direcció de la escola pot aplicar una suspensió provisional d’assistència a classe.

5-      Mesures educatives: aquestes actuacions han de estar assessorades per el professorat orientador i tutor en els temes de projecte de convivència.

Les actuacions amb l’alumne:

-          Mesures de protecció i seguretat.

-          Observació especifica del propi assetjat.

-          Mesures organitzatives de tot el personal del centre

-          Mesures especifiques per tal d’atendre les possibles dificultats causades pel ciberassetjament.

-          Assessorament en conductes de cibersobreprotecció.

-          Assessorament a càrrec del professorat orientador.

-          Valoració de les necessitats de suport i tractament terapèutic.

La majoria de víctimes presenten conductes observables comuns. Cal estar atents als diferents indicadors i detectar els casos de ciberassetjament.

Quatre tipus d’indicadors:           -  Físics

                                                     - Conductuals

                                                     - Emocionals

                                                     - Per part dels companys

Indicadors emocional

-          Presenten trastorns emocionals

-          Inseguretat, manca d’autocontrol

-          Canvis emocionals sobtats

-          Comportament antisocial

-          Es mostra enfadat i frustrat quan utilitza l’ordinador.

Per part dels companys:

-          Bromes desagradables i missatges electrònics insultants

-          El fan servir sempre culpable del que li passa

-          El marginen i inciten als altres a marginar-lo

Pràctica 7, Mobile learning i App educatives

La societat està en constant evolució, igual que les tecnologies i amb elles les noves eines i mètodes per educar, però, són aquests dispositius un gran potencial educatiu?Els infants formen part d’aquesta societat i volem que es desenvolupin adequadament, per tant pensem que en les escoles és necessari l’ús de les noves tecnologies (tabletes i mòbil) per educar.
D’altra banda, aquesta innovació pot suposar problemes tant per als pares, els infants com per als professors si no se’n fa un ús responsable i sa. El que volem dir, és que abans d'aportar noves eines tecnològiques a les aules, els mestres han de saber com utilitzar-los per poder treure el màxim profit i servei, però sense fer-ne un excés.

Pràctica 4, Storytelling

En primer lloc, el recurs trobat ha sigut:

Hem triat aquest exemple de Storytelling per què ens ha semblat força interessant i curiós la forma en el que es desenvolupa. Aquest ens explica que el Storytelling és una bona eina per explicar fets, històries, contes, etc.

Tot i que l'estil d'aquest exemple és molt complicat de fer si no en coneixes el mètode i no tens les habilitats adequades, és molt visual veure com està fent els dibuixos.

El vídeo que realitza requereix molt de treball i la nostra idea era fer quelcom semblant a això, encara que ens han limitat les nostres capacitats, sigui per temps o eines.

Storyboard

El nostre Storytelling:

Consta de 6 vinyetes, on apareixen fins a cinc nens vivint una situació al pati de l'escola. El vídeo està fet amb dibuixos en blanc i negre i la història està narrada. En aquest vídeo provem d'ensenyar als infants com tractar el "bullyng" i com es senten el que el pateixen.

LA IDENTITAT DIGITAL

TOTS, o almenys el 85% de nosaltres, avui dia utilitzem algún tipus de xarxa social, però... és correcte l'ús que donem i la forma en que les fem servir?

A l'anterior classe d'Habilitats comunicatives, vam parlar sobre l'ús que en fem d'aquestes xarxes socials i com, de vegades, deixem al abast de qualsevol persona tot tipus d'informació (fotografíes, comentaris, contactes, contrasenyes...), per molt privatitzada que sembli estar.

A través de l'aplicació de la pàgina web "Takethislollipop.com" vam poder observar un video que en certa part, ens conduía a fer una reflexió sobre lo vulnerables que arribem a ser en mans del mon virtual (us recomanem realitzar la prova en la pàgina web anteriorment esmentada).

Així doncs, la nostra pregunta es.. ja que no podem evitar l'ús d'aquestes xarxes socials que avui día estàn molt presents i a l'ordre del día, què podem fer com a educadors? Podem conscienciar als infants per fer un bon ús d'aquestes eines?

Nosaltres creiem que és possible educar als infants i oferir-li les estratègies suficients per fer-ne un bon ús de tot allò que trobem per internet (com per exemple, vigilar quin tipus de fotografíes pujem, l'ús del llenguatge, els continguts que es visualitzen, etc..), així com també hem de conscienciar a les famílies per cooperar i oferir junts una correcta educació en aquest àmbit.
Considerem l'educació família-escola un pilar fonamental en tots els aspectes i aprenentatges que poguem oferir als infants.

Com ja sabem, les noves tecnologies i els infants avui día neixen junts i de la mateixa mà.. hem de privatitzar-los d'això o millorar i aprendre nosaltres per oferir el bon ús d'aquests avenços? Que creieu? Nosaltres ho tenim molt clar..

Gràcies per la vostra atencio!

Other Mother Brothers.